Primera classe:
Dimarts 16 de setembre comencem les classes els estudiants de primer de Mestre en qualsevol especialitat. Ens hem de començar a adaptar al calendari escolar... per tant som els primers en començar. Com que la universitat no està preparada per en activar els motors abans de la Mercè, el primer dia ja comencen els entrebancs... Anem a l'edifici G6, segon pis, no fem gaire rebombori... encara no ens coneixem. Esperem un quart d'hora... no apareix ningú. La senyora de l'aula de didàctica ens pregunta qui es el nostre professor... Normi? pot ser la Normi? Pitu? No ens van dir Maria i Joan,no. Normi i Pitu. No vindrà ni un ni l'altre. Decidim unitàriament anar a prendre el sol a la gespa. Fem una roda amb les típiques presentacions: Em dic Paula,tinc 20 anys i m'agrada anar al Bora-bora. També vam decidir qui seria el nostre delegat. amb tantes noies com erem, vam haver de triar un noi! Conclusió: a comunicació audiovisual educativa farem xerrades a la gespa de la facultat d'educació.
23 de setembre. Avui si que hi ha profe! Però no es ni el Pitu ni la Normi! Es la Coordinadora de l'assignatura. ens explica la relació que hi ha entre la Normi i el Pitu. Ara mateix no us la puc explicar, es confidencial. Bueno, per fi coneixem els nostres Mac que en acompanyaran tot el curs. Semblen pantalles de televisió de les antigues, amb un cul ben llarg! Ens explica l'objectiu de l'assignatura. Ens diu que el vídeo (audiovisual) que haurem de fer ha de ser de caràcter educatiu ( cosa que després el Pitu qüestiona). Ens ensenya un audiovisual d'altres alumnes.
30 de setembre. Per fi coneixem en Pitu! A la primera classe ja ens diu que som uns analfabets, que ens hem d'alfabatitzar i per si no ho veiem prou clar, ens diu que ell no es el Pitu... realment ens creiem tot el que ens diuen eh! Ja ho repeteix vegades el company Franki ja... No ens faran creure, va repetint arreu. Doncs sí en Pitu també vol que aprenguem a distingir entre la realitat i la ficció ja que a través de les imatges hi ha moltes intencions que potser no pots veure, o no pots entendre, però que el teu cervell les ha registrat i emmagatzemat. hem d'aprendre el llenguatge dels audiovisual, així no serà tan fàcil que ens enganyin.
